divendres, 27 de novembre del 2009

La Dignitat de Catalunya

 .

Ahir, en una iniciativa sense precedents, dotze diaris editats a Catalunya (Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre) publiquen un editorial conjunt que trobareu reproduït a continuació.

"La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent».
Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.L'expectació és altaL'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable."

.

dilluns, 16 de novembre del 2009

El patrimoni que amaga el Cementiri Vell de Sant Nicolau: posar-lo en valor, recuperar-lo i difondre'l


 .

Malgrat que pugui resultar sorprenent, el Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, i en concret el Cementiri Vell, constitueix un espai encara poc conegut per la des del punt de vista artístic o històric, és a dir, com a cementiri patrimonial. Els cementiris han estat espais amb una finalitat exclusiva de sepeli dels difunts, que en general s'han convertit en espais en els quals no es concep una visita més enllà de la de retre un homenatge als éssers estimats que ja no hi són. 

 
No obstant això, els canvis socials, l'estudi i valorització del patrimoni de les nostres ciutats promouen que els cementiris siguin vistos com a part fonamental del llegat d'una societat. Molts cementiris Europeus són visitats pel seu valor patrimonial com ara Père-Lachaise a París, l'Almudena a Madrid, el Poblenou o Montjuïc a Barcelona...

En el cas del Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, els estudis encetats per la doctora en Història de l'Art Ana Fernández Álvarez posa en evidència el seu valor patrimonial compatible amb un  ús més tradicional. Una nova visió no només patrimonial sinó també històrica ja que el nostre cementiri permet fer un repàs condensat per més de 150 anys de la història de Sabadell, de la revolució industrial i l'evolució arquitectònica de la ciutat.




Els estudis que s'estan duent a terme evidencien un complex amb un caràcter singular i únic a Catalunya. L'estructura en paraules de la Dra. Fernández, constitueix "un exemple paradigmàtic [a Catalunya] de l'innovador concepte de l'urbanisme higienista vuitcentista, consegüent a la Revolució Industrial", i és que l'estructura física del Cementiri data de 1864, sense haver estat modificada al llarg de la seva història. Hi destaca una gran capella central, d'on parteixen quatre grans braços que formen una creu grega, i és tancat per un octàgon com a símbol en l'església primitiva de la resurrecció de Crist i de la vida eterna.
També hi destaquen els mausoleus, nínxols, columbaris, tombes, tombes monumentals i edicles, els espais d'enterrament singulars com el Cementiri dels Judicials, la fossa comuna i el Cementiri no Catòlic (cementiri dels dissidents avui justament rehabilitat per a dotar de dignitat la zona), junt amb una capella de notable valor arquitectònic, la casa de l'encarregat del Cementiri i la sala d'autòpsies i dipòsit de cadàvers.



És aquest valor patrimonial el que ha portat que l'Ajuntament hagi protegit patrimonialment tot el Cementiri Vell dins del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell amb la voluntat i l'objectiu de conservar-lo, millorar-lo i difondre'l, i s'han iniciat actuacions per tal que sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
En definitiva, totes les intervencions que es duen a terme actualment i en el futur al Cementiri Vell de Sant Nicolau tenen per objectiu millorar un servei bàsic per a la ciutat i oferir, així mateix, un espai amb un alt valor patrimonial, protegit i millorat, que es pugui visitar i comprendre, com també que se'n pugui gaudir; un espai viu que interacciona amb la resta de la ciutat.



Llicència de Creative Commons
PATRIMONII Patrimoni Històric i Arxius Quadern d'Isaac Álvarez Brugada. de Patrimonii està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons