divendres, 27 de novembre de 2009

La Dignitat de Catalunya

 .

Ahir, en una iniciativa sense precedents, dotze diaris editats a Catalunya (Avui, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Diari de Sabadell, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, El Punt, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre) publiquen un editorial conjunt que trobareu reproduït a continuació.

"La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent».
Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.L'expectació és altaL'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal -un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L'alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans -que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable."

.

dilluns, 16 de novembre de 2009

El patrimoni que amaga el Cementiri Vell de Sant Nicolau: posar-lo en valor, recuperar-lo i difondre'l


 .

Malgrat que pugui resultar sorprenent, el Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, i en concret el Cementiri Vell, constitueix un espai encara poc conegut per la des del punt de vista artístic o històric, és a dir, com a cementiri patrimonial. Els cementiris han estat espais amb una finalitat exclusiva de sepeli dels difunts, que en general s'han convertit en espais en els quals no es concep una visita més enllà de la de retre un homenatge als éssers estimats que ja no hi són. 

 
No obstant això, els canvis socials, l'estudi i valorització del patrimoni de les nostres ciutats promouen que els cementiris siguin vistos com a part fonamental del llegat d'una societat. Molts cementiris Europeus són visitats pel seu valor patrimonial com ara Père-Lachaise a París, l'Almudena a Madrid, el Poblenou o Montjuïc a Barcelona...

En el cas del Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, els estudis encetats per la doctora en Història de l'Art Ana Fernández Álvarez posa en evidència el seu valor patrimonial compatible amb un  ús més tradicional. Una nova visió no només patrimonial sinó també històrica ja que el nostre cementiri permet fer un repàs condensat per més de 150 anys de la història de Sabadell, de la revolució industrial i l'evolució arquitectònica de la ciutat.




Els estudis que s'estan duent a terme evidencien un complex amb un caràcter singular i únic a Catalunya. L'estructura en paraules de la Dra. Fernández, constitueix "un exemple paradigmàtic [a Catalunya] de l'innovador concepte de l'urbanisme higienista vuitcentista, consegüent a la Revolució Industrial", i és que l'estructura física del Cementiri data de 1864, sense haver estat modificada al llarg de la seva història. Hi destaca una gran capella central, d'on parteixen quatre grans braços que formen una creu grega, i és tancat per un octàgon com a símbol en l'església primitiva de la resurrecció de Crist i de la vida eterna.
També hi destaquen els mausoleus, nínxols, columbaris, tombes, tombes monumentals i edicles, els espais d'enterrament singulars com el Cementiri dels Judicials, la fossa comuna i el Cementiri no Catòlic (cementiri dels dissidents avui justament rehabilitat per a dotar de dignitat la zona), junt amb una capella de notable valor arquitectònic, la casa de l'encarregat del Cementiri i la sala d'autòpsies i dipòsit de cadàvers.



És aquest valor patrimonial el que ha portat que l'Ajuntament hagi protegit patrimonialment tot el Cementiri Vell dins del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell amb la voluntat i l'objectiu de conservar-lo, millorar-lo i difondre'l, i s'han iniciat actuacions per tal que sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
En definitiva, totes les intervencions que es duen a terme actualment i en el futur al Cementiri Vell de Sant Nicolau tenen per objectiu millorar un servei bàsic per a la ciutat i oferir, així mateix, un espai amb un alt valor patrimonial, protegit i millorat, que es pugui visitar i comprendre, com també que se'n pugui gaudir; un espai viu que interacciona amb la resta de la ciutat.



dissabte, 31 d’octubre de 2009

El Cementiri Vell de Sant Nicolau de Sabadell



El Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell és un espai encara poc conegut.
Els estudis fets i que encara s'estan fent posen en evidència un complex arquitectònic que destaca per la seva pròpia estructura urbanística de caràcter singular i únic a Catalunya. L'estructura constitueix "un exemple paradigmàtic (a Catalunya) de l'innovador concepte de l'urbanisme higienista vuitcentista, consegüent a la Revolució Industrial" (Anna Fernández).

En tot cas, l'estructura física del Cementiri data de 1864 sense haver estat modificada al llarg de la seva història, destacant-se per una gran capella central d'on surten quatre grans braços que formen una creu grega i tancat per un octàgon com a símbol de la resurrecció i la vida eterna.
No únicament destaca per l'estructura sinó per haver conservat també mausoleus, nínxols, tombes, edicles... i espais singulars com el cementiri dels judicials, la fossa comuna i el cementiri dels dissidents (no catòlics), junt amb una capella de notable valor arquitectònic, la casa de l'encarregat del Cementiri i la sala d'autòpsies i dipòsit de cadàvers.
Una bona ocasió aquests dies per a visitar-lo...

Per a més informació, podeu baixar-vos el Pla Director del Cementiri en format PDF.





dimecres, 21 d’octubre de 2009

El Molí Mornau de Sabadell ja és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

 .

El passat mes de gener en un post us comentava que el molí Mornau seria Bé Cultural d'Interès Nacional, per tant la màxima protecció que té el patrimoni històric a Catalunya i per extensió a Espanya. Ara ja és una realitat amb l'acord que va prendre ahir el Consell Executiu del Govern de la Generalitat. És una molt bona notícia per Sabadell que poguem tenir la màxima protecció patrimonial per un edifici excepcional.





El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI i fabricava paper per exportar a Gènova. El 1776 el molí va ser adquirit per Anna Maria Derrer, qui va encarregar la construcció del nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar l’any 1783. Fins el 1883 la fàbrica va anar canviant de mans, però llavors va arribar a la propietat de Delfí d’Arnós i Mornau, fill de Mariana Mornau. A partir de llavors van coexistir la fàbrica de paper amb la producció de draps de llana i de cotó, amb dos salts d’aigua diferenciats. El molí Mornau era considerat el molí paperer més gran de Catalunya. L’activitat paperera es va mantenir fins l’any 1905, any en què va passar a ser propietat de l’empresa tèxtil Estruch S.A. Fa uns anys, però, la fàbrica va quedar en desús i actualment està en mans privades.

Aquesta és la nota de premsa de la Generalitat:

"El Govern declara el Molí Mornau de Sabadell bé cultural d’interès nacional"

.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Els jaciments arqueològics com a elements estratègics per al territori

.

El seminari de Patrimoni de Sabadell d'enguany ha tractat la temàtica dels jaciments arqueològics patrimonialitzats, oberts al públic i com es difonen.



En el segon dia de seminari, n'Antoni Martín, en Jordi Galindo, en David Asensio, na Montserrat Tenas i en Jordi Roig i Isabel Panosa han aportat exemples de jaciments arqueològics i paleontològics que no únicament han aportat un important coneixement científic, sino que s'han convertit també en projectes il·lusionants que de forma estratègica s'han convertit en elements de progrés social i econòmic pels municipis.


El seminari ha aportat elements de reflexió per a tots els professionals del patrimoni: quins elements ha de contenir un projecte per tal que sigui exitós, els timmings per tal de conseguir que un jaciment arqueològic es converteixi en parc arqueològic, i les estratègies per al seu finançament.



Per últim, s'ha pogut conèixer el procés de treball per a la redacció del Pla Director de Sant Pau de Riusec que està duent a terme l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell.
 

El dissabte es va poder visitar les obres de Sant Pau de Riusec i la Seu d'Egara, a Terrassa, gràcies a la visita feta per en Domènec Ferran, responsable d'aquest excepcional conjunt arquitectònic i arqueològic.



.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Urbanisme, arqueologia i difusió... una reflexió des de Sabadell

.

Avui ha iniciat a Sabadell el Seminari "Del planejament a la difusió arqueològica. Exemples pràctics de gestió de projectes de patrimoni", organitzat per Sabadell Universitat, l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell i amb el patrocini de la Fundació Gas Natural. Com us comentava ahir, aquest està coordinat científicament pel Dr. Joaquim Pera.




En la primera jornada en Ramon Ten, Francesc Sánchez i Joan Santacana han analitzat la legislació del patrimoni arqueològic, la vinculació important entre gestió de l'urbanisme i el patrimoni arqueològic i com es difon el patrimoni arqueològic a través d'exemples de parcs arqueològics a Europa.



Demà divendres s'analitzaran casos pràctics de jaciments arqueològics que s'han convertit en parcs arqueològics.

 



.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Un nou seminari de patrimoni a Sabadell: l'arqueologia del segle XXI

.

Podríem dir que el Seminari de Patrimoni que inaugurem demà a Sabadell, parlarà de l'arqueologia del segle XXI, o com a mínim dels problemes, la gestió i la difusió de l'arqueologia en l'actualitat.

Per fer-ho, diversos arqueòlegs professionals i també professionals d'altres camps analitzaran casos pràctics lligats amb l'arqueologia (museògrafs, gestors, advocats...), i posaran sobre la taula diversos aspectes que afecten a l'arqueologia. Per exemple, coneixerem el primer avanç de la redacció del Pla Director de Sant Pau de Riusec.

El programa el podeu trobar a les webs de l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament, i la de Sabadell Universitat.


El Seminari és una iniciativa de l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament, amb la inestimable coordinació científica i elaboració dels continguts per part del Dr. Joaquim Pera (professor a la Universitat Autònoma), i amb el patrocini de la Fundació Gas Natural, la qual fa possible aquest seminari. El Seminari s'inscriu en la programació de Sabadell Universitat que impulsa l'Associació Sabadell Universitat.



.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Un cap de setmana per descobrir el patrimoni de Sabadell


De fet acostuma a passar que les coses que has esperat que passin, que has estat temps planificant i treballant, quan arriben passen com un sospir... I és el que ha passat aquest cap de setmana amb les Jornades Europees del Patrimoni a Sabadell de les quals parlava en el post anterior.







Han estat setmanes (o mesos) de planificació, des de l'origen de la idea de fer una conferència o ensenyar unes excavacions i una maqueta del Castell de Can Feu, fins que al final arriba el dia. Però com que també diuen que si el temps passa volant és bona senyal, aquest cap de setmana ha passat com un llamp i crec que ha estat molt positiu, tant pels que han participat a totes les activitats, com per qui les hem organitzat o dut a terme.




En tot cas, agraïr especialment a la Núria Villena per la conferència sobre paleoantropologia (molt motivadora), a l'Aleix González per haver fet la maqueta del Castell de Can Feu, als arqueòlegs Jordi Roig, la Isabel Villares i al David Molina per haver fet les visites al Castell i haver apropat la seva història a tots els visitants, i al Cèsar Sánchez i a la Patrícia Lozano per haver fet la visita al Molí de Sant Oleguer...







I ara, a banda de molts altres projectes entre mans, ja comencem a pensar en les Jornades Europees del Patrimoni de l'any 2010.



dissabte, 19 de setembre de 2009

Arriben les Jornades Europees del Patrimoni 2009 a Sabadell



Un any més arriben les Jornades Europees del Patrimoni 2009 (JEP'09) a Sabadell. Del 24 al 27 de setembre aquest any. Són un conjunt d'activitats com visites guiades , tallers, conferències, i molt més que fa que puguem veure edificis històrics de Sabadell que normalment estan tancats o apropar-nos per exemple a la feina dels paleoantropòlegs, per tant els que investiguen el ossos dels esquelets que els arqueòlegs desenterren (en aquest cas el dissabte 26 a les 7 de la tarda).

El diumenge 27 de setembre, al matí d'11 a 2, es podrà visitar el Castell de Can Feu, però en aquest cas amb la novetat que es podrà conèixer les excavacions que s'hi han fet i una gran maqueta de com era el Castell l'any 1890.

Per presentar-les, el dijous es va fer una roda de premsa a l'Ajuntament. Podeu consultar la Nota de Premsa i una notícia del diari local Avui Sabadell.

Podeu descarregar-vos també el programa en PDF i consultar les activitats a la pàgina de l'Oficina del Patrimoni de l'Ajuntament.

diumenge, 13 de setembre de 2009

El Capellà Custodi

 
El Rodal de Sabadell conserva molts racons encara desconeguts per molts, plens de vegetació i edificis històrics. Enmig dels boscos de pi, alzines i roures, i dominant tota la Serra de Sant Iscle, s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu de La Salut.
Sabem que el poblament en aquest punt és molt antic, ja des de períodes prehistòrics, però sobretot destacant la Mansio Arragonem (o Vil·la de La Salut) citada en els famosos vasos votius de Vicarel·lo, i com a exponent d'un complex i extens poblament d'època romana a Sabadell. Posteriorment s'aixecaria una església (ara restaurada) consagrada als sants màrtirs cordovesos paleocristians Iscle i Victòria.
A La Salut sobretot podem veure el Santuari i un edifici mig amagat pels xiprers: la casa del Capellà Custodi. Aquest modest edifici va ser bastit els anys 30 del segle XX per l'important  i destacat arquitecte Santiago Cassulleras Forteza com a casa del Capellà Custodi, i per tant del Mossen encarregat de custodiar el Santuari de la Mare de Déu de La Salut, com a Patrona i Protectora de Sabadell (com a Font de Salut, i Salus Infermorum).
L'edifici no deixa de ser eclèctic  conjugant elements d'un xalet noucentista amb decoració que clarament aboca la seva funció lligada amb la custòdia del Santuari. Així mateix hi ha elements decoratius curiosos com les antefixes abocant dracs mitol·lògics.
Fins i tot, si féssim un exercici d'imaginació creuriem que Casulleras quan fa el projecte d'aquest edifici pensa en el passat clàssic romà del lloc (que sense dubte coneixia) i des d'un punt de vista romàntic construeix un edifici que evoca la vil·la romana d'Arraona (Mansio Arragonem).

dissabte, 5 de setembre de 2009

El Castell de Can Feu, una joia de Sabadell.


El Castell de Can Feu és una de les joies del patrimoni de Sabadell, segurament per aquest fet aixeca continuament un gran interès per part de molts sabadellencs. En la Jornada de Portes Obertes que s'ha fet en motiu de la Festa Major, unes 1500 persones han vingut de nou a visitar-lo.
Aquest edifici que s'ha recuperat per la Ciutat ens permet fer un interessant recorregut per la història de Sabadell.
Amb els estudis patrimonials que l'Ajuntament està fent actualment, s'entén millor la seva evolució i creix el seu interès com a element patrimonial de la Ciutat. Els arqueòlegs han descobert els primers nivells d'un edifici medieval, segurament de l'entorn dels segles XII i XIII. Aquest primer edifici correspondria a un mas fortificat, amb uns fossars (com els dels castells) que l'envoltava.
La importància queda testimoniada per uns grans murs de pedra de més d'1 metre de gruix. Segurament el que resulta més interessant d'aquests estudis és que es creu que bona part de l'estructura actual és del segle XVIII, per tant estaríem davant d'un dels edificis d'època barroca més grans de Sabadell, i tot conservat. Ja posteriorment, al segle XIX (a l'entorn del 1890) es fa una gran reforma en estil neogòtic que li dóna la imatge actual. El projecte és de l'important arquitecte August Font.

Aquests estudis patrimonials són una base fonamental per tal que els arquitectes puguin treballar el projecte de rehabilitació, respectant els seus valors històrics.

 
Segurament és aquesta imatge de Castell romàntic el que ha aixecat tant id'nterès continuat per part dels Sabadellencs. Però a més ara amb els estudis patrimonials estem descobrint un edifici interessantíssim per a la història de Sabadell: podrem conèixer com va evolucionar un edifici des de l'època medieval fins el segle XIX, amb estructures de tots els períodes.
A això es suma l'excel·lent fet que el Castell és per la Ciutat, i que es pugui treballar amb l'objectiu de recuperar-lo, rehabilitar-lo amb una aportació que rep l'Ajuntament de més de 2.000.000 d'euros. No únicament es recupera el Castell, sinó que es podrà recuperar part del seu antic bosc, també amb més de 500.000 euros que tindrà aquesta tardor l'Ajuntament. El Bosc de Can Feu va ser un dels espais més emblemàtics de Sabadell, per desgràcia desaparegut del tot en els anys 40 i 50 del segle XX. Ara es té la oportunitat de recuperar com a parc una part del bosc.

Per qui no hagi pogut venir a les Jornades de Portes Obertes d'avui, el proper 27 de setembre, al matí, es tindrà una nova oportunitat, on els arqueòlegs i historiadors que estan fent els estudis del Castell explicaran més a fons la seva evolució i interès patrimonial i arquitectònic per Sabadell.

dilluns, 27 de juliol de 2009

La Setmana Tràgica a Sabadell



Aquests dies celebrem com a Sabadell i altres municipis propers va esclatar la revolta que aviat seria coneguda com la Setmana Tràgica. Aquest esclat a Sabadell tenia el rerafons de la conflictivitat obrera, conjuntament amb la presència d'uns primers grups culturals que perseguien l'emancipació en front al poder de la Restauració i l'Església. Sabadell es destaca per ésser la primera ciutat de Catalunya on es va implantar la Institución Libre de Enseñanza, seguint els postulats de l'escola moderna de Ferrer i Guàrdia.

La mobilització dels reservistes per a la guerra del Marroc va portar a la convocatòria de la primera vaga general (el dilluns 26 de juliol de fa just 100 anys), iniciant-se la resurrecció a la nostra Ciutat: aturada dels ferrocarrils del nord, crema del jutjat a l'edifici de l'Ajuntament, la crema de l'església de Sant Fèlix, la Puríssima... En aquest context, fins i tot es va proclamar la República Federal Social.

Tot i que sembla mentida, són els fets de Sabadell, considerats com a separatistes, que porten a una acció repressora intensa per part del govern de Maura.

Podeu llegir un magnífic article d'Eduard Masjuan sobre la Setmana Tràgica a Sabadell.

Per desgràcia la revolució va portar per davant la crema d'esglésies a la nostra ciutat, i per tant la pèrdua d'un patrimoni que era de tot el poble.

dissabte, 27 de juny de 2009

Vídeo de Sant Pau de Riusec

A partir d'ara es pot veure a Youtube aquest vídeo sobre les excavacions arqueològiques que s'han fet fins el mes de desembre del 2008 a Sant Pau de Riusec.

divendres, 26 de juny de 2009

diumenge, 21 de juny de 2009

caminant pels pics a l'entorn d'Ulldeter


Ahir dissabte vaig fer amb un grup d'amics la pujada a un conjunt de pics al voltant d'Ulldeter (a la zona de Setcases). És una excursió un xic llarga però realment interessant a fer. Podeu veure el track a l'adreça http://www.gpsies.com/map.do?fileId=pegubtyyunwqvikm .

Podeu veure algunes fotos al meu fotobloc: http://www.flickr.com/photos/yishac/ .

divendres, 19 de juny de 2009

Europa Film Treasures

Les fotografies antigues, i també les filmacions, tenen per mi una espècie de punt d'irrealitat, potser perquè retraten una gent i una època que ja ha desaparegut, i que malgrat alguns referents que ens poden unir, el pas del temps i la ma de l'home els han transformat o borrat.

Una conferència que es va fer el passat dimecres a Sabadell, sobre la història de la Plaça Major a Sabadell (feta per Albert Roig, la podeu escoltar tota a la web de l'Ajuntament de Sabadell) on es feia un recorregut a la seva evolució (o destrucció) a partir de les fotografies històriques, i una notícia al diari d'ahir sobre una web molt interessant de cinema històric: Europa Film Treasures m'ha fet pensar precisament sobre la importància de conservar els nostres documents com són els arxius d'imatge i so, i en definitiva del no retorn per esmenar errors del passat.

Com deia mirant les imatges i films sembla que constantment ens recordin que el que fem nosaltres en el present marcarà per sempre el futur de les properes generacions i se'ns jutjarà per això.


dimarts, 16 de juny de 2009

Corpus Christi

La celebració del Corpus Domini s'ha transformat en el temps d'una festivitat emminentment religiosa a una que es convina amb la cultura i l'art. Un exemple interessant és L'ou com balla. De fet, l'ou és una representació de la sortida de Crist de la tomba, de la mateixa manera que el pollet trenca la closca de l'ou... Podeu veure unes fotos al fotobloc de Flickr.


diumenge, 7 de juny de 2009

Sant Pau de Riu-sec tindrà un Pla Director


Després de força temps de feina per lligar-ho tot, el divendres es va signar un conveni a l'Ajuntament de Sabadell entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Ajuntament.


Aquest conveni té per objectiu que el Jaciment de Sant Pau de Rius-sec es pugui excavar completament, i de forma prèvia fer un Pla Director que posarà calendari a les actuacions que s'hauran de fer.

Un dels punts forts d'aquest projecte és que els estudiants del Grau d'Arqueologia de la UAB podran dur a terme les pràctiques de la carrera, l'ICAC tindrà un paper important com a centre d'investigació que permetrà garantir el rigor científic.

Després de molts anys, serà la primera excavació arqueològica que no es fa en motiu d'haver de fer una construcció o carretera: serà una excavació que després es podrà consolidar per tal que tothom pugui visitar el jaciment.

Per a més informació sobre Sant Pau de Riusec podeu consultar la web de l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell.



divendres, 5 de juny de 2009

L'Europa Social

Ahir la campanya electoral per les eleccions europees va tenir un moment fort amb el meeting que es va fer a Barcelona amb els presidents Zapatero i Montilla, i l'eurodiputada Maria Badia. Europa tot, i que de vegades no ens sembli, ens influeix més a les nostre vides del que ens pensem. Per tant és important un parlament amb sensibilitat social i que en definitiva amb les seves directives aconseguim una millor Europa.
Per aixó és important ana
r a votar el proper diumenge 7 de juny.
Llicència de Creative Commons
PATRIMONII Patrimoni Històric i Arxius Quadern d'Isaac Álvarez Brugada. de Patrimonii està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons