Durant els darrers anys s'ha recuperat per part de l'Ajuntament de Sabadell i diversos promotors privats diversos edificis que formen part de la històrica arquitectònica de Sabadell. Un edifici poc conegut és la Fàbrica Molins Hnos. Suc. Malgrat la seva força presència urbana en el parcel·lari, resta un edifici en certa manera anònim. La seva situació, a la confluència entre l'avinguda de Barberà i el carrer de Calders, a l'Eixample, converteix aquesta cruïlla en un espai amb una forta càrrega estètica.
L'edifici fou projectat per Santiago Casulleras Forteza l'any 1941, tres anys després del Año de la Victoria. En aquest moment Sabadell té un impuls important en la construcció de recintes febrils per a la producció tèxtil: en destaquen les fàbriques Marcet, Artèxtil, Balsach i Molins (totes elles protegides).
Santiago Casulleras projecta un edifici de rabiosa actualitat, seguint els corrents racionalistes en voga, amb un toc monumental que recorda a edificis de l'Alemanya Nazi i la Itàlia Feixista. Els espais interiors són àmplis, diàfans i lluminosos, les façanes, netes de decoració que enfatitzen la força de l'arquitectura.
L'interior destaca per l'estructura metàl·lica sustentada per gràcils pilars metàl·lics. A nivell extern, el pati amb els molls de descàrrega i les oficines de direcció presenten una ordenació de volums que li confereixen forta singularitat.
La fàbrica, destacava per la gran qualitat dels teixits que produïa, entre els quals el conegut "Negro Molins" per a Balenciaga.
Per a divulgar els seus valors patrimonials, s'ha instal·lat un artefacte senyalètic patrimonial que explica les seves característiques arquitectòniques (el trobareu a l'avinguda de Barberà, junt a la gran porta d'entrada del pati).
Una part de l'edifici fou rehabilitada fa uns anys per a acollir un centre comercial, la resta s'ha rehabilitat com a espai de formació en el treball. Aquest cap de setmana es podrà visitar la última rehabilitació realitzada.
[fotografia i capçalera de document corporatiu extrets de la web: www.calmolins.blogspot.com]
Les grans fàbriques que omplien les ciutats industrials de Catalunya, no únicament són un testimoni de la nostra història, de l'arquitectura i que amb el pas del temps han esdevingut patrimoni històric, reconvertides, transformades.
Aquestes fàbriques no únicament són exemples arquitectònics esplèndids com les fàbriques Artextil o Molins a Sabadell, ambdues d'una modernitat absoluta, sota projecte de l'arquitecte Santiago Casulleras. Són també el marc on es van produir els millors teixits per als millors modistes. N'és un exemple la Fábrica Molins Hnos. Suc. on es va fabricava, entre d'altres el denominat "Negro Molins" per a Cristóbal Balenciaga.
Ara es pot veure a Barcelona, al Palau Robert, una mostra significativa de vestits provinents d'una col·lecció particular de Sabadell. Sota el títol "Barcelona Alta Costura" es pot descobrir la riquesa intemporal de les millors creacions d'alta costura.
L'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament de Sabadell per a l'any 2010, i les aportacions que farà l'Estat a través dels fons FEOSL permetran recuperar dos edificis emblemàtics de Sabadell: El Vapor Pissit i el Molí Torrella.
EL Vapor Pissit és un edifici amb una gran presència a la Ciutat, tot i que la seva imatge actual no correspon al primer edifici, sí que es conserva i podem observar l'edifici reformat el 1910.
Cent anys justos després es recupera l'edifici per a activitats teatrals i una part per conèixer el patrimoni industrial. I és precisament aquesta la virtud del patrimoni industrial: àmplies naus que permeten reconvertir-les, donar nova vida i permetre que els ciutadans les disfrutin al mateix temps que poden conèixer, interpretar i descobrir el patrimoni industrial.
A la nostra ciutat ja tenim diversos exemples com el Vapor Codina, el Despatx Lluch o el recentment inaugurat Molí de Sant Oleguer com a alberg de Joventut.
A nivell europeu en tenim diversos exemples, des de Liverpool o Manchester fins a la ciutat de Roubaix, al costat de Lille.
A Roubaix han sapigut des de fa anys fer reviure de nou els seu patrimoni industrial amb usos múltiples:
La Fàbrica Roussel com a oficines i espai de dansa, la Fàbrica Motte-Bossut com a sorprenent centre comercial, etc... a través de les visites per a les diverses fàbriques el visitant pot descobrir i conèixer el passat tèxtil de Roubaix.
També durant aquest any 2010 es començarà a rehabilitar el Molí d'en Torrella, un edifici construït a l'entorn del 1820 i que després d'anys d'abandonament es recuperarà com a element important de la preindustrialització de Sabadell.
Amb la recuperació del Molí Torrella i el Vapor Pissit Sabadell recuperarà un dels últims edificis construïts amb teconologia preindustrial i un dels vapors industrials més grans de la Ciutat.
El Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell és un espai encara poc conegut.
Els estudis fets i que encara s'estan fent posen en evidència un complex arquitectònic que destaca per la seva pròpia estructura urbanística de caràcter singular i únic a Catalunya. L'estructura constitueix "un exemple paradigmàtic (a Catalunya) de l'innovador concepte de l'urbanisme higienista vuitcentista, consegüent a la Revolució Industrial" (Anna Fernández).
En tot cas, l'estructura física del Cementiri data de 1864 sense haver estat modificada al llarg de la seva història, destacant-se per una gran capella central d'on surten quatre grans braços que formen una creu grega i tancat per un octàgon com a símbol de la resurrecció i la vida eterna.
No únicament destaca per l'estructura sinó per haver conservat també mausoleus, nínxols, tombes, edicles... i espais singulars com el cementiri dels judicials, la fossa comuna i el cementiri dels dissidents (no catòlics), junt amb una capella de notable valor arquitectònic, la casa de l'encarregat del Cementiri i la sala d'autòpsies i dipòsit de cadàvers.
El passat mes de gener en un post us comentava que el molí Mornau seria Bé Cultural d'Interès Nacional, per tant la màxima protecció que té el patrimoni històric a Catalunya i per extensió a Espanya. Ara ja és una realitat amb l'acord que va prendre ahir el Consell Executiu del Govern de la Generalitat. És una molt bona notícia per Sabadell que poguem tenir la màxima protecció patrimonial per un edifici excepcional.
El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI i fabricava paper per exportar a Gènova. El 1776 el molí va ser adquirit per Anna Maria Derrer, qui va encarregar la construcció del nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar l’any 1783. Fins el 1883 la fàbrica va anar canviant de mans, però llavors va arribar a la propietat de Delfí d’Arnós i Mornau, fill de Mariana Mornau. A partir de llavors van coexistir la fàbrica de paper amb la producció de draps de llana i de cotó, amb dos salts d’aigua diferenciats. El molí Mornau era considerat el molí paperer més gran de Catalunya.L’activitat paperera es va mantenir fins l’any 1905, any en què va passar a ser propietat de l’empresa tèxtil Estruch S.A. Fa uns anys, però, la fàbrica va quedar en desús i actualment està en mans privades.
El seminari de Patrimoni de Sabadell d'enguany ha tractat la temàtica dels jaciments arqueològics patrimonialitzats, oberts al públic i com es difonen.
En el segon dia de seminari, n'Antoni Martín, en Jordi Galindo, en David Asensio, na Montserrat Tenas i en Jordi Roig i Isabel Panosa han aportat exemples de jaciments arqueològics i paleontològics que no únicament han aportat un important coneixement científic, sino que s'han convertit també en projectes il·lusionants que de forma estratègica s'han convertit en elements de progrés social i econòmic pels municipis.
El seminari ha aportat elements de reflexió per a tots els professionals del patrimoni: quins elements ha de contenir un projecte per tal que sigui exitós, els timmings per tal de conseguir que un jaciment arqueològic es converteixi en parc arqueològic, i les estratègies per al seu finançament.
Per últim, s'ha pogut conèixer el procés de treball per a la redacció del Pla Director de Sant Pau de Riusec que està duent a terme l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell.
El dissabte es va poder visitar les obres de Sant Pau de Riusec i la Seu d'Egara, a Terrassa, gràcies a la visita feta per en Domènec Ferran, responsable d'aquest excepcional conjunt arquitectònic i arqueològic.
De fet acostuma a passar que les coses que has esperat que passin, que has estat temps planificant i treballant, quan arriben passen com un sospir... I és el que ha passat aquest cap de setmana amb les Jornades Europees del Patrimoni a Sabadell de les quals parlava en el post anterior.
Han estat setmanes (o mesos) de planificació, des de l'origen de la idea de fer una conferència o ensenyar unes excavacions i una maqueta del Castell de Can Feu, fins que al final arriba el dia. Però com que també diuen que si el temps passa volant és bona senyal, aquest cap de setmana ha passat com un llamp i crec que ha estat molt positiu, tant pels que han participat a totes les activitats, com per qui les hem organitzat o dut a terme.
Un any més arriben les Jornades Europees del Patrimoni 2009 (JEP'09) a Sabadell. Del 24 al 27 de setembre aquest any. Són un conjunt d'activitats com visites guiades , tallers, conferències, i molt més que fa que puguem veure edificis històrics de Sabadell que normalment estan tancats o apropar-nos per exemple a la feina dels paleoantropòlegs, per tant els que investiguen el ossos dels esquelets que els arqueòlegs desenterren (en aquest cas el dissabte 26 a les 7 de la tarda).
El diumenge 27 de setembre, al matí d'11 a 2, es podrà visitar el Castell de Can Feu, però en aquest cas amb la novetat que es podrà conèixer les excavacions que s'hi han fet i una gran maqueta de com era el Castell l'any 1890.
El Rodal de Sabadell conserva molts racons encara desconeguts per molts, plens de vegetació i edificis històrics. Enmig dels boscos de pi, alzines i roures, i dominant tota la Serra de Sant Iscle, s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu de La Salut.
Sabem que el poblament en aquest punt és molt antic, ja des de períodes prehistòrics, però sobretot destacant la Mansio Arragonem(o Vil·la de La Salut) citada en els famosos vasos votius de Vicarel·lo, i com a exponent d'un complex i extens poblament d'època romana a Sabadell. Posteriorment s'aixecaria una església (ara restaurada) consagrada als sants màrtirs cordovesos paleocristians Iscle i Victòria.
A La Salut sobretot podem veure el Santuari i un edifici mig amagat pels xiprers: la casa del Capellà Custodi. Aquest modest edifici va ser bastit els anys 30 del segle XX per l'important i destacat arquitecte Santiago Cassulleras Forteza com a casa del Capellà Custodi, i per tant del Mossen encarregat de custodiar el Santuari de la Mare de Déu de La Salut, com a Patrona i Protectora de Sabadell (com a Font de Salut, i Salus Infermorum).
L'edifici no deixa de ser eclèctic conjugant elements d'un xalet noucentista amb decoració que clarament aboca la seva funció lligada amb la custòdia del Santuari. Així mateix hi ha elements decoratius curiosos com les antefixes abocant dracs mitol·lògics.
Fins i tot, si féssim un exercici d'imaginació creuriem que Casulleras quan fa el projecte d'aquest edifici pensa en el passat clàssic romà del lloc (que sense dubte coneixia) i des d'un punt de vista romàntic construeix un edifici que evoca la vil·la romana d'Arraona (Mansio Arragonem).
El Castell de Can Feu és una de les joies del patrimoni de Sabadell, segurament per aquest fet aixeca continuament un gran interès per part de molts sabadellencs. En la Jornada de Portes Obertes que s'ha fet en motiu de la Festa Major, unes 1500 persones han vingut de nou a visitar-lo.
Aquest edifici que s'ha recuperat per la Ciutat ens permet fer un interessant recorregut per la història de Sabadell.
Amb els estudis patrimonials que l'Ajuntament està fent actualment, s'entén millor la seva evolució i creix el seu interès com a element patrimonial de la Ciutat. Els arqueòlegs han descobert els primers nivells d'un edifici medieval, segurament de l'entorn dels segles XII i XIII. Aquest primer edifici correspondria a un mas fortificat, amb uns fossars (com els dels castells) que l'envoltava.
La importància queda testimoniada per uns grans murs de pedra de més d'1 metre de gruix. Segurament el que resulta més interessant d'aquests estudis és que es creu que bona part de l'estructura actual és del segle XVIII, per tant estaríem davant d'un dels edificis d'època barroca més grans de Sabadell, i tot conservat. Ja posteriorment, al segle XIX (a l'entorn del 1890) es fa una gran reforma en estil neogòtic que li dóna la imatge actual. El projecte és de l'important arquitecte August Font.
Aquests estudis patrimonials són una base fonamental per tal que els arquitectes puguin treballar el projecte de rehabilitació, respectant els seus valors històrics.
Segurament és aquesta imatge de Castell romàntic el que ha aixecat tant id'nterès continuat per part dels Sabadellencs. Però a més ara amb els estudis patrimonials estem descobrint un edifici interessantíssim per a la història de Sabadell: podrem conèixer com va evolucionar un edifici des de l'època medieval fins el segle XIX, amb estructures de tots els períodes.
A això es suma l'excel·lent fet que el Castell és per la Ciutat, i que es pugui treballar amb l'objectiu de recuperar-lo, rehabilitar-lo amb una aportació que rep l'Ajuntament de més de 2.000.000 d'euros. No únicament es recupera el Castell, sinó que es podrà recuperar part del seu antic bosc, també amb més de 500.000 eurosque tindrà aquesta tardor l'Ajuntament. El Bosc de Can Feu va ser un dels espais més emblemàtics de Sabadell, per desgràcia desaparegut del tot en els anys 40 i 50 del segle XX. Ara es té la oportunitat de recuperar com a parc una part del bosc.
Per qui no hagi pogut venir a les Jornades de Portes Obertes d'avui, el proper 27 de setembre, al matí, es tindrà una nova oportunitat, on els arqueòlegs i historiadors que estan fent els estudis del Castell explicaran més a fons la seva evolució i interès patrimonial i arquitectònic per Sabadell.
Aquests dies celebrem com a Sabadell i altres municipis propers va esclatar la revolta que aviat seria coneguda com la Setmana Tràgica. Aquest esclat a Sabadell tenia el rerafons de la conflictivitat obrera, conjuntament amb la presència d'uns primers grups culturals que perseguien l'emancipació en front al poder de la Restauració i l'Església. Sabadell es destaca per ésser la primera ciutat de Catalunya on es va implantar la Institución Libre de Enseñanza, seguint els postulats de l'escola moderna de Ferrer i Guàrdia.
La mobilització dels reservistes per a la guerra del Marroc va portar a la convocatòria de la primera vaga general (el dilluns 26 de juliol de fa just 100 anys), iniciant-se la resurrecció a la nostra Ciutat: aturada dels ferrocarrils del nord, crema del jutjat a l'edifici de l'Ajuntament, la crema de l'església de Sant Fèlix, la Puríssima... En aquest context, fins i tot es va proclamar la República Federal Social.
Tot i que sembla mentida, són els fets de Sabadell, considerats com a separatistes, que porten a una acció repressora intensa per part del govern de Maura.
Per a qui esteu interessats en la història i l'arquitectura, el proper dissabte i diumenge al matí i tarda (18 i 19 d'abril) podeu visitar diversos edificis històrics amb valor arquitectònic de Sabadell, entre ells el Principal, la Casa Duran... Podeu veure tot el programa en aquest PDF. O veure'l en format web.
Malgrat que pot ser un tema àrid, el dels fòssils, el saber fer de la Laura Celià i el Aleix Bonbilà van permetre que tots entenguessim una mica més com treballen els paleontòlegs (podeu veure una foto de la conferència).
Al mateix temps, s'originava un incendi al Vapor Turull (com que tots ja ho deveu saber, podeu consultar el link amb la notícia). L'incendi va ser de gran espectacularitat, per sort qui hagi tingut la nefasta i repulsiva pensada d'acabar amb ell no ho ha aconseguit...
Per desgràcia, l'incendi va fer que un dia en que vàrem comprovar de nou que els temes de Patrimoni de Sabadell, interessen a moltes persones, quedés emmasquerat.
El pas del temps, i els canvis econòmics, han fet que al riu Ripoll al pas per Sabadell trobem fàbriques que podriem dir que ja formen part de l'arqueologia industrial. Per sort, altres edificis al Ripoll, com els molins preindustrials s'estan restaurant poc a poc per tal de treure'ls de l'oblit.
Fa alguns dies que ens han comunicat que el Molí d'en Mornau serà Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN) en la categoria de Monument Històric. Aixó significa que tindrà el màxim reconeixement com a edifici del patrimoni a nivell de tot Catalunya. Per tal de conseguir-ho, fa ja uns 6 anys, l'any 2003 des d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell es va sol·licitar i es va impulsar aquesta protecció que ara arriba, com a reconeixement d'un edifici únic per les seves dimensions i estat de conservació: pràcticament no s'ha modificat des de la seva construcció el 1783!
Es considera que el molí Mornau és el molí més prominent que subsisteix del segle XVIII a Catalunya, un exemple que ajuda a comprendre la riquesa productiva de la segona meitat d’aquell segle. Constitueix també un dels símbols de l’inici d’un nou tipus de producció que preparà la cultura que després desembocà al sistema industrial de fabricació.
El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI i fabricava paper per exportar a Gènova. El 1776 el molí va ser adquirit per Anna Maria Derrer, qui va encarregar la construcció del nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar l’any 1783. Fins el 1883 la fàbrica va anar canviant de mans, però llavors va arribar a la propietat de Delfí d’Arnós i Mornau, fill de Mariana Mornau. A partir de llavors van coexistir la fàbrica de paper amb la producció de draps de llana i de cotó, amb dos salts d’aigua diferenciats. El molí Mornau era considerat el molí paperer més gran de Catalunya.L’activitat paperera es va mantenir fins l’any 1905, any en què va passar a ser propietat de l’empresa tèxtil Estruch S.A. Fa uns anys, però, la fàbrica va quedar en desús i actualment està en mans privades.
El seu interès fa que estiguem treballant des de finals de l'any passat des de l'Oficina del Patrimoni de l'Ajuntament un Pla Director del Jaciment Arqueològic per tal de fer possible la seva continuïtat i poder mostrar a tothom com era una vil·la romana i diverses estructures medievals. Aquest document ha de marcar i definir el treball conjunt amb institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona per tal que es converteixi en un jaciment on es desenvolupi actuacions d'investigació arqueològica. En el moment actual s'està ja finalitzant l'actual fase d'excavació arqueològica que ha permès conèixer l'extensió del jaciment: més de mitja hectàrea, i establir una primera cronologia pel Jaciment Arqueològic.
Ahir, dia 24 de desembre, vigília de Nadal, i celebrant les Saturnàlies, es va fer una visita amb premsa al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riusec, on hi va participar l'Alcalde Manuel Bustos, representants dels promotors del Parc Empresarial (encapçalats per Ricard Torras) on es troba l’excavació arqueològica i especialistes en el món romà. Vàrem fer la visita conjuntament amb els arqueòlegs que han dut a terme la Intervenció Arqueològica: Jordi Roig i Albert Roig.
Es va fer un recorregut per l'excavació conjuntament amb la premsa que ens acompanyava. Vaig fer primer una presentació de les principals novetats del Jaciment, complementada per l'Arqueòleg Director. A més de poder recollir les dades arqueològiques que ha proporcionat el Jaciment, la participació d' Isabel Rodà, Josep Guitart, Quim Pera i Robert Baró va permetre intercanviar coneixements sobre el món romà i el cristianisme primitiu.
Com a punt important es va proposar i es treballarà des de l'Oficina del Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell, diverses actuacions per tal que Sant Pau de Riusec es converteixi en un camp de treball i investigació universitari.
Aquest és un resum dels principals resultats de l'excavació arqueològica, essent dades inèdites aportades per l'equip d'arqueòlegs dirigits per Jordi Roig (Arrago sl):
Els treballs arqueològics desenvolupats a Sant Pau de Riusec han deixat a la llum un interessant i extens assentament d’època romana republicana tipus vil·la (segles II-I aC), amb diferents habitacions i construccions fetes amb murs de pedra i argila. En segon lloc, i com a continuïtat de l’assentament precedent, s’ha localitzat un jaciment d’època romana imperial (segles I-III dC) corresponent a una vil·la romana amb murs fets de pedra i morter.
A més, s’ha trobat també un important jaciment d’època altmedieval (entre els segles IX-X al XIII-XIV), amb un assentament o vilatge dels segles IX-X format per un conjunt d’una vintena de sitges, així com una necròpolis i una sagrera associada a l’església romànica de Sant Pau de Riu-sec. Aquest espai mostra un elevat nombre de tombes (prop de dues-centes) i sitges dels segles XI al XIII. Destaca per la seva qualitat la necròpolis medieval, amb presència d’estructures funeràries singulars fetes mitjançant grans fosses amb cobertes de lloses i senyalitzacions superiors mitjançant laudes fets de còdols i morter, així com la presència d’aixovars funeraris amb olles de ceràmica col·locades a l’interior de les sepultures. Aquests tipus d’enterraments es poden datar al segle XII, a l’etapa en què l’església de Sant Pau va ser en mans de l’ordre templer.
D’altra banda, i com a estructura singular, es va localitzar el 1979 un banc d’obra semicircular amb una base o pilar central a manera de suport d’una ara d’altar just a l’espai de l’absis romànic i segellat per aquest absis. Aquesta estructura ha estat interpretada com un bema o banc d’altar de tipus siríac apte per a una ara en sigma, i relacionable amb una esglesiola d’època paleocristiana emplaçada a l’indret. El coneixement parcial d’aquesta estructura i de l’espai interior de l’església de Sant Pau fa que encara no sigui possible confirmar l’existència d’aquest primer edifici de l’antiguitat tardana o de l’època paleocristiana.
En conjunt, i pel que fa al jaciment romà i medieval, s’ha pogut constatar que ocupa una superfície d’uns 6.000 metres quadrats i que aproximadament la meitat de la vil·la romana es troba actualment conservada sota l’edifici de l’església i de la rectoria. Amb aquesta fase d’intervenció arqueològica s’ha dut a terme la delimitació en extensió de tot el jaciment, amb la finalitat de definir les zones construïdes d’època romana i la zona de necròpolis medieval.
Aquest jaciment romà republicà i romà imperial sembla que s’estructura a partir d’un llarg mur perimetral fet en el pendent del terreny, a manera de terrassa, configurant una planta rectangular molt allargada. D’aquest potent mur perimetral oest en surten altres murs transversals que delimiten estances i espais interiors, amb presència de nivells i estrats arqueològics d’abandó amb abundant material ceràmic i material constructiu, amb restes de paviments d’opus signinum trencats, amb major o menor quantitat segons els sectors.
D’altra banda, en aquesta fase d’actuació també s’està realitzant l’excavació d’una part de l’assentament romà republicà (segles II-I aC), concretament a l’extrem nord. En aquest sector s’han identificat quatre estances delimitades per murs de pedra i argila (àmbits A-D), així com potents nivells d’enderroc de les cobertes i de les parets d’aquests àmbits, juntament amb els estrats d’abandó inferiors amb presència abundant de material arqueològic.
A l'anterior comentari anunciava la Jornada de Portes Obertes a l'Excavació de la Masia de Can Roqueta. Per sort no ha plogut i tot i que ha fet força fred, el sol ens ha acompanyat. Per tant, hem pogut seguir les explicacions dels arqueòlegs responsables de l'excavació.
Les excavacions a la Masia de Can Roqueta han permés documentar un nou jaciment arqueològic a Sabadell, en concret les estructures d'un mas medieval. Per tal de poder-les ensenyar a tothom que hi estigui interessat, el proper diumenge dia 30 de novembre, d'11 a 2 del migdia hi ha unes portes obertes. Tota la informació la teniu en el tríptic en PDF que us podeu descarregar.
L'altra dia em vaig topar amb un monument dedicat a Félix Sardà i Salvany (el que està sempre petrificat a la porta de l'església dels Padres, devant de l'Ajuntament...). Doncs bé, vaig recordar que havia comprat fa un cert temps el seu famós llibre "El Liberalismo es Pecado", i encara ni havia obert les pàgines... Amb la situació actual no deixa de tenir ironia el títol del llibre. És clar que Félix Sarà no es preocupava dels bancs ni d'altres qüestions socials, sino d'un tema que creia més candent: el liberalisme social i polític.
Aquí teniu unes perles del llibre escrit a Sabadell el 1884 (segurament ha estat el best-seller més important que ha estat escrit mai a Sabadell):
"Sí; el Liberalismo en todos sus grados y aspectos ha sido formalmente condenado. Así que además de las razones de malicia intrínseca que le hacen malo y criminal, tiene todo fiel católico la sumprema y definitiva declaración de la Iglesia, que como a tal le ha juzgado y anatematizado" [...]
"Dividiremos los liberales (sena personas, sean escritos) en tres clases.Liberales fierosLiberales mansosLiberales impropiamente dichosEnsayaremos una descripción semi-fisiológioca de cada uno de estots tipos.El liberal fiero se conoce, desde luego, porque no trata de negar ni de encubrir su maldad. Es enemigo formal del Papa y de los Curas y de la gente de toda de Iglesia; bastale sea sagrada cualquier cosa para excitar su desaponderado rencor. El liberal manso suele ser tan malo como el anterior, pero cuida bastante de no parecerlo. Las buenas formas y las conveniencias sociales lo son todo para él; salvado este punto no le importa gran cosa lo demás.El católico simplemente resabiado del Liberalismo se conoce en que , siendo hombre de bien y de prácticas sinceramente religiosas, huele no obstante a Liberalismo en cuanto habla o escribe o trae entre manos." [...]
La lectura no deixa de ser interessant, passats més de 120 anys de la seva publicació.
