Es considera que el molí Mornau és el molí més prominent que subsisteix del segle XVIII a Catalunya, un exemple que ajuda a comprendre la riquesa productiva de la segona meitat d’aquell segle. Constitueix també un dels símbols de l’inici d’un nou tipus de producció que preparà la cultura que després desembocà al sistema industrial de fabricació.
El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI i fabricava paper per exportar a Gènova. El 1776 el molí va ser adquirit per Anna Maria Derrer, qui va encarregar la construcció del nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar l’any 1783. Fins el 1883 la fàbrica va anar canviant de mans, però llavors va arribar a la propietat de Delfí d’Arnós i Mornau, fill de Mariana Mornau. A partir de llavors van coexistir la fàbrica de paper amb la producció de draps de llana i de cotó, amb dos salts d’aigua diferenciats. El molí Mornau era considerat el molí paperer més gran de Catalunya.