Més o menys quan a França li tallaven a Maximilien de Robespierre el seu cap, amb la guillotina que amb tant èxit va popularitzar, a Sabadell estàvem per altres històries i en el Ripoll estaven fent o ja havien acabat de construir un dels seus molins: el molí de Sant Oleguer. En concret, segurament va ser un dels últims.
Com deia, la data exacte no és coneguda, però si que sabem que a l’entorn del 1780 s’estaven barallant diversos propietaris per l’ús de l’aigua, i el dret d’extreure’n del Ripoll per construir un nou molí.
Bé, en tot cas el que és important, és que després de més de 40 anys d’abandó, s’està restaurant el molí de Sant Oleguer per fer-hi un alberg de joventut. És un edifici que forma part del patrimoni històric de Sabadell.
Dins de la recuperació de tots els molins del Ripoll, aquest serà el primer en recuperar-se, i fins i tot s’hi tornarà a col·locar la roda que el feia moure!
Una bona notícia, i més que les obres avancen bé i per tant aviat el gaudirem ja que es podrà visitar per dins i veure com era un molí del segle XVIII.
Segurament si Robespierre no hagués perdut el cap (en sentit literal) el podria veure i li agradaria... si no és que tindria més de 200 anys.
