Ahir, dia 24 de desembre, vigília de Nadal, i celebrant les Saturnàlies, es va fer una visita amb premsa al Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riusec, on hi va participar l'Alcalde Manuel Bustos, representants dels promotors del Parc Empresarial (encapçalats per Ricard Torras) on es troba l’excavació arqueològica i especialistes en el món romà. Vàrem fer la visita conjuntament amb els arqueòlegs que han dut a terme la Intervenció Arqueològica: Jordi Roig i Albert Roig.
Es va fer un recorregut per l'excavació conjuntament amb la premsa que ens acompanyava. Vaig fer primer una presentació de les principals novetats del Jaciment, complementada per l'Arqueòleg Director. A més de poder recollir les dades arqueològiques que ha proporcionat el Jaciment, la participació d' Isabel Rodà, Josep Guitart, Quim Pera i Robert Baró va permetre intercanviar coneixements sobre el món romà i el cristianisme primitiu.
Com a punt important es va proposar i es treballarà des de l'Oficina del Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell, diverses actuacions per tal que Sant Pau de Riusec es converteixi en un camp de treball i investigació universitari.
Aquest és un resum dels principals resultats de l'excavació arqueològica, essent dades inèdites aportades per l'equip d'arqueòlegs dirigits per Jordi Roig (Arrago sl):
Els treballs arqueològics desenvolupats a Sant Pau de Riusec han deixat a la llum un interessant i extens assentament d’època romana republicana tipus vil·la (segles II-I aC), amb diferents habitacions i construccions fetes amb murs de pedra i argila. En segon lloc, i com a continuïtat de l’assentament precedent, s’ha localitzat un jaciment d’època romana imperial (segles I-III dC) corresponent a una vil·la romana amb murs fets de pedra i morter.
A més, s’ha trobat també un important jaciment d’època altmedieval (entre els segles IX-X al XIII-XIV), amb un assentament o vilatge dels segles IX-X format per un conjunt d’una vintena de sitges, així com una necròpolis i una sagrera associada a l’església romànica de Sant Pau de Riu-sec. Aquest espai mostra un elevat nombre de tombes (prop de dues-centes) i sitges dels segles XI al XIII. Destaca per la seva qualitat la necròpolis medieval, amb presència d’estructures funeràries singulars fetes mitjançant grans fosses amb cobertes de lloses i senyalitzacions superiors mitjançant laudes fets de còdols i morter, així com la presència d’aixovars funeraris amb olles de ceràmica col·locades a l’interior de les sepultures. Aquests tipus d’enterraments es poden datar al segle XII, a l’etapa en què l’església de Sant Pau va ser en mans de l’ordre templer.
D’altra banda, i com a estructura singular, es va localitzar el 1979 un banc d’obra semicircular amb una base o pilar central a manera de suport d’una ara d’altar just a l’espai de l’absis romànic i segellat per aquest absis. Aquesta estructura ha estat interpretada com un bema o banc d’altar de tipus siríac apte per a una ara en sigma, i relacionable amb una esglesiola d’època paleocristiana emplaçada a l’indret. El coneixement parcial d’aquesta estructura i de l’espai interior de l’església de Sant Pau fa que encara no sigui possible confirmar l’existència d’aquest primer edifici de l’antiguitat tardana o de l’època paleocristiana.
En conjunt, i pel que fa al jaciment romà i medieval, s’ha pogut constatar que ocupa una superfície d’uns 6.000 metres quadrats i que aproximadament la meitat de la vil·la romana es troba actualment conservada sota l’edifici de l’església i de la rectoria. Amb aquesta fase d’intervenció arqueològica s’ha dut a terme la delimitació en extensió de tot el jaciment, amb la finalitat de definir les zones construïdes d’època romana i la zona de necròpolis medieval.
Aquest jaciment romà republicà i romà imperial sembla que s’estructura a partir d’un llarg mur perimetral fet en el pendent del terreny, a manera de terrassa, configurant una planta rectangular molt allargada. D’aquest potent mur perimetral oest en surten altres murs transversals que delimiten estances i espais interiors, amb presència de nivells i estrats arqueològics d’abandó amb abundant material ceràmic i material constructiu, amb restes de paviments d’opus signinum trencats, amb major o menor quantitat segons els sectors.
D’altra banda, en aquesta fase d’actuació també s’està realitzant l’excavació d’una part de l’assentament romà republicà (segles II-I aC), concretament a l’extrem nord. En aquest sector s’han identificat quatre estances delimitades per murs de pedra i argila (àmbits A-D), així com potents nivells d’enderroc de les cobertes i de les parets d’aquests àmbits, juntament amb els estrats d’abandó inferiors amb presència abundant de material arqueològic.
