El Cementiri Vell de Sant Nicolau de Sabadell

El Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell és un espai encara poc conegut.

Els estudis fets i que encara s'estan fent posen en evidència un complex arquitectònic que destaca per la seva pròpia estructura urbanística de caràcter singular i únic a Catalunya. L'estructura constitueix "un exemple paradigmàtic (a Catalunya) de l'innovador concepte de l'urbanisme higienista vuitcentista, consegüent a la Revolució Industrial" (Anna Fernández).

En tot cas, l'estructura física del Cementiri data de 1864 sense haver estat modificada al llarg de la seva història, destacant-se per una gran capella central d'on surten quatre grans braços que formen una creu grega i tancat per un octàgon com a símbol de la resurrecció i la vida eterna.

No únicament destaca per l'estructura sinó per haver conservat també mausoleus, nínxols, tombes, edicles... i espais singulars com el cementiri dels judicials, la fossa comuna i el cementiri dels dissidents (no catòlics), junt amb una capella de notable valor arquitectònic, la casa de l'encarregat del Cementiri i la sala d'autòpsies i dipòsit de cadàvers.

Una bona ocasió aquests dies per a visitar-lo...

Per a més informació, podeu baixar-vos el Pla Director del Cementiri en format PDF.

El Molí Mornau de Sabadell ja és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)

 .

El passat mes de gener en un post us comentava que el molí Mornau seria Bé Cultural d'Interès Nacional, per tant la màxima protecció que té el patrimoni històric a Catalunya i per extensió a Espanya. Ara ja és una realitat amb l'acord que va prendre ahir el Consell Executiu del Govern de la Generalitat. És una molt bona notícia per Sabadell que poguem tenir la màxima protecció patrimonial per un edifici excepcional.

El molí Mornau funcionava com a molí paperer i draper cap a mitjans del segle XVI i fabricava paper per exportar a Gènova. El 1776 el molí va ser adquirit per Anna Maria Derrer, qui va encarregar la construcció del nou edifici del molí destinat a fàbrica de paper de fumar l’any 1783. Fins el 1883 la fàbrica va anar canviant de mans, però llavors va arribar a la propietat de Delfí d’Arnós i Mornau, fill de Mariana Mornau. A partir de llavors van coexistir la fàbrica de paper amb la producció de draps de llana i de cotó, amb dos salts d’aigua diferenciats. El molí Mornau era considerat el molí paperer més gran de Catalunya. L’activitat paperera es va mantenir fins l’any 1905, any en què va passar a ser propietat de l’empresa tèxtil Estruch S.A. Fa uns anys, però, la fàbrica va quedar en desús i actualment està en mans privades.

Aquesta és la nota de premsa de la Generalitat:

"El Govern declara el Molí Mornau de Sabadell bé cultural d’interès nacional"

.

Els jaciments arqueològics com a elements estratègics per al territori

.

El seminari de Patrimoni de Sabadell d'enguany ha tractat la temàtica dels jaciments arqueològics patrimonialitzats, oberts al públic i com es difonen.

En el segon dia de seminari, n'Antoni Martín, en Jordi Galindo, en David Asensio, na Montserrat Tenas i en Jordi Roig i Isabel Panosa han aportat exemples de jaciments arqueològics i paleontològics que no únicament han aportat un important coneixement científic, sino que s'han convertit també en projectes il·lusionants que de forma estratègica s'han convertit en elements de progrés social i econòmic pels municipis.

El seminari ha aportat elements de reflexió per a tots els professionals del patrimoni: quins elements ha de contenir un projecte per tal que sigui exitós, els timmings per tal de conseguir que un jaciment arqueològic es converteixi en parc arqueològic, i les estratègies per al seu finançament.

Per últim, s'ha pogut conèixer el procés de treball per a la redacció del Pla Director de Sant Pau de Riusec que està duent a terme l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell.

 

El dissabte es va poder visitar les obres de Sant Pau de Riusec i la Seu d'Egara, a Terrassa, gràcies a la visita feta per en Domènec Ferran, responsable d'aquest excepcional conjunt arquitectònic i arqueològic.

.

Urbanisme, arqueologia i difusió... una reflexió des de Sabadell

.

Avui ha iniciat a Sabadell el Seminari "Del planejament a la difusió arqueològica. Exemples pràctics de gestió de projectes de patrimoni", organitzat per Sabadell Universitat, l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament de Sabadell i amb el patrocini de la Fundació Gas Natural. Com us comentava ahir, aquest està coordinat científicament pel Dr. Joaquim Pera.

En la primera jornada en Ramon Ten, Francesc Sánchez i Joan Santacana han analitzat la legislació del patrimoni arqueològic, la vinculació important entre gestió de l'urbanisme i el patrimoni arqueològic i com es difon el patrimoni arqueològic a través d'exemples de parcs arqueològics a Europa.

Demà divendres s'analitzaran casos pràctics de jaciments arqueològics que s'han convertit en parcs arqueològics.

 

.

Un nou seminari de patrimoni a Sabadell: l'arqueologia del segle XXI

.

Podríem dir que el Seminari de Patrimoni que inaugurem demà a Sabadell, parlarà de l'arqueologia del segle XXI, o com a mínim dels problemes, la gestió i la difusió de l'arqueologia en l'actualitat.

Per fer-ho, diversos arqueòlegs professionals i també professionals d'altres camps analitzaran casos pràctics lligats amb l'arqueologia (museògrafs, gestors, advocats...), i posaran sobre la taula diversos aspectes que afecten a l'arqueologia. Per exemple, coneixerem el primer avanç de la redacció del Pla Director de Sant Pau de Riusec.

El programa el podeu trobar a les webs de l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament, i la de Sabadell Universitat.

El Seminari és una iniciativa de l'Oficina de Patrimoni de l'Ajuntament, amb la inestimable coordinació científica i elaboració dels continguts per part del Dr. Joaquim Pera (professor a la Universitat Autònoma), i amb el patrocini de la Fundació Gas Natural, la qual fa possible aquest seminari. El Seminari s'inscriu en la programació de Sabadell Universitat que impulsa l'Associació Sabadell Universitat.

.